EL MAS DE TETUAN

En la mateixa divisòria d´aigües, i alhora fita entre els termes d´Alcoi i Ibi, tot i que en terres alcoianes, s´alça, com un balcó sobre la valleta de Polop i les serres de Mariola i d´Onil, el mas de Tetuan. El seu estat d´abandonament i ruïna és una mostra de còm les activitats relacionades amb el medi forestal fa molt de temps que han deixat de ser rendibles i han anat restant en la història.

EL CARRASCAR ENTRE BOIRES

És freqüent que les parts més altes i ombrívoles de la serra del Carrascar de la Font Roja estiguen durant hores, i fins i tot, dies sencers, envoltades de boira. És allò que s´anomena precipitació horitzontal, i que les fulles de carrasques, marfulls, freixos, aurons... capten de l´atmosfera i la fan caure a terra en forma de gotes d´aigua. Aquesta precipitació que sembla inapreciable per als pluviòmetres, aporta certa humitat a la serra, i afavoreix la subsistència d´aquest tipus de bosc, que necessita precipitacions superiors per a trobar-se en el seu estat més favorable.

CAVA COLOMA

Situada gairebé al cim de la Teixereta, és la més alta de tot el Parc Natural. Per a arribar-hi, només cal pujar per la pista del mas de Tetuan al Menejador, la trobarem sota els cingles culminals de la Teixereta, a la seua ombra, i dominant una petita planície on encara resten uns bancals erms, i al mig, la caseta dels nevaters, tot envoltat de carrascar.

RACÓ DE SANT BONAVENTURA

Preciós racó, a uns 2 quilòmetres del barri alcoià de Batoi, on el riu Polop ix de l´estret dels Canalons i es precipita per precioses cascades, algunes amb alguna cova semioculta. A la vora del Racó hi han dos molins, que aprofitaven el desnivell de l´aigua. Un d´ells està ben conservat, i si coincidim amb l´home que el cuida, ens mostrarà amb molt de gust el Racó, i ens explicarà el seu origen. L´Ajuntament d´Alcoi va declarar l´espai Canalons - Racó de Sant Bonaventura Paratge Natural Municipal.

ALBERG DEL TEULARET

Aquest antic mas, de dimensions considerables, ha estat condicionat com a alberg. Situat a mitjan pujada a la Font Roja, disposa d´instal.lacions esportives, i gaudeix de bones vistes sobre Alcoi, la serra Mariola, i els Canalons.

SANTUARI DE LA FONT ROJA

Centre de visites del Parc Natural, de romeries, d´excursionistes, i de gent que puja a dinar. Abans, l´edifici contigu era un hotel, i durant anys estigué tancat. Després d´una llarga i costosa reforma, ara és un punt d´informació mediambiental molt complet, que paga la pena visitar.

EL MENEJADOR

És la major altitud de tot el Carrascar de la Font Roja, amb 1352 metres. Al capdamunt es va bastir una caseta de vigilància forestal, així com algunes antenes i repetidors. Delimita els termes d´Alcoi i Ibi.

TEIX DEL MAS DE TETUAN

Un dels arbres més estimats pels alcoians és el teix del mas de Tetuan, catalogat com a arbre monumental. Encara resten amagats entre el bosc nombrosos teixos. El teix és un arbre en regressió, desfavorit per l´evolució del clima al País Valencià. Necessita ombra, humitat, boires freqüents, i s´ha desenvolupat favorablement per damunt dels 1000 metres. Tot l´arbre, excepte la pulpa del seu fruit, és tòxic.

OMBRIA DE LA FONT ROJA

Des de la zona d´acampada veiem els paisatges ombrívols del parc natural, totalment coberts de vegetació, fins i tot sobre els penyassegats rocosos.

SENDA DEL MENEJADOR

Des del santuari de la Font Roja, una senda adequada amb escalons de troncs de fusta puja al cim del Menejador, travessant els millors sectors de bosc mixt mediterrani.

LA FONT ROJA

És la que dóna nom a tot el parc natural. Es diu així pel roig de les terres argilenques en les que naix. Els caps de setmana, molta gent la visita, i pugen fins i tot a poar de la font.

FONT DEL ROSSINYOL

Aquesta font d´aigües esporàdiques (durant molts anys ha romàs totalment seca), es situa a la vora de la carretera d´accés a la Font Roja, en un revolt. Una selva de marfulls fa més espés el carrascar, que no deixa que la llum del sol arribe a terra.

FONT DELS XOPS

Més a prop encara de la Font Roja està la dels Xops, sota la zona d´acampada. Un bon rodal d´àlbers blancs fan més atractiu, si cap, el paratge.

PLA DELS GAL.LERS

L´indret on més abunden els gal.lers és aquest, camí de la Font Roja cap al mas de Tetuan. El gal.ler aguanta la fulla caduca bona part de l´hivern, al contrari que les demés espécies caducifòlies, que a mitjan novembre la van perdent.

LA FONT DEL MERLANXERO I EL MIRADOR DE PILATOS

Des del mirador de Pilatos, a banda d´albirar tota la serra Mariola, la valleta de Polop, la foia d´Alcoi i l´ombria de la Font Roja, contemplem el multicolor bosc del barranc del Merlanxero. Al mig del bosc naixia la font del mateix nom, ara eixuta, però l´indret on es situa és un dels més frondosos del parc natural.

ALT DEL GINEBRAR

Les feréstegues ombries de l´Alt del Ginebrar, a primers de novembre, mostren aquesta policromia. Ací, el carrascar esdevé bosc caducifoli, exigent en humitat i ombra.

AURONS I GAL.LERS

La part superior de l´ombria del Menejador està ocupada per una espessor de bosc mediterrani, compost per aurons, gal.lers i freixos. La senda arriba al capdamunt. El cim del Menejador té la protecció afegida de micro-reserva de flora.

MAS DEL RECTOR

Des del mas del Rector hi ha una bona vista de l´ombria de la Font Roja, amb la figura del santuari, emergint entre la boira primaveral.

LA NEU

L´hivern, amb més o menys quantitat, sempre porta la neu a les altures del Carrascar de la Font Roja. Als hiverns de 2001-2002 i 2002-2003 fou encara freqüent i abundant. Aquesta foto, realitzada a finals de 2007, és l´única nevada caiguda durant l´hivern acutal, i la quantitat va ser mínima.

CAMPS DE MIRA-SOLS

L´estiu porta la lluminositat i el color groc encés del mira-sol. Els sembrats solen alternar un any de civada amb altre de mira-sols. La valleta de Polop, una altiplanície solcada per alguns barranquets, està ocupada per aquests cultiu.

CULTIUS DE LAVANDÍ

Altra cara de la valleta de Polop a l´estiu és la dels camps de lavandí. El cultiu de les plantes aromàtiques, des d´uns anys ençà, ha tingut un creixement, en part provocat per la llarga crisi de l´agricultura tradicional. El color morat i l´agradable olor, semblant a la de l´espígol, ompli els dies de juny i juliol.

BARRANC DE LES COVES

Sobre el barranc del Troncal recau aquest modest, però vistós barranquet, que forma un congost amb algunes coves.

LLIGABOSC

Com el mateix nom indica, aquesta planta trepadora s´enredra entre les carrasques i els troncs formant espessors. Hi han dos tipus de lligabosc a la Font Roja. Aquesta fa flors rosades al mes de maig.

PAPALLONES

La serra de la Font Roja és especialment diversa en espècies de lepidòpters. A la primavera i principis d´estiu estan omnipresents en el bosc i matollar mediterrani.

PLANTES AROMÀTIQUES

La diversitat florística de la Font Roja és semblant a la de la veïna Mariola. Al mes de maig floreix la sàlvia, que sol créixer en altituds superiors a 800-900 metres, sovint acompanyada del coixí de monja o de pastor i del timó. Aquesta sàlvia és endèmica de les serres diàniques, i el seu nom científic és salvia blancoana mariolensis.

POU DE BARBER

No lluny de la Venteta dels Qüernos es troba el pou de neu de Barber, que encara conserva íntegra la seua coberta. Des d´ell podrem pujar al Menejador pel mas de Tetuan, o bé seguir una pista per l´ombria fins la Safranera, o al principi de la senda del barranc de l´Infern.

LA TEIXERETA

La segona altitud de la Font Roja és la Teixereta, amb 1345 metres, i reparteix les seues vessants entre els dos termes: al sud, d´Ibi, i al nord, d´Alcoi.

MAS DE FOIADERETES

Una preciosa valleta situada entre 1000 i 1100 metres, a la solana de la Teixereta, ocupada per sembrats i carrascars, alberga tres masos: el Canyo, Foiaderes i Foiaderetes (a la foto). Aquest últim es troba en avançat estat de ruïna. Forma una cruïlla de camins, des d´on podem anar al veí i alcoià mas de Tetuan, i d´allí a la Font Roja o al Menejador.

CAVA DE SIMARRO

El més gran pou de neu de la Font Roja, pròxim a altres com el del Canyo i la cava Noguera. L´interior de la cava està adornada d´heures, i al bell mig creix un exemplar de freix, a l´igual que a la veïna cava Noguera.

AVENC DE SIMARRO

Molt pròxima al cim del Menejador a la banda de solana, entre mig del carrascar, s´obri la terra en un estret i profund avenc. L´any 1965, un membre del Centre Excursionista d´Alcoi passà 500 hores a l´interior de l´avenc, motiu pel qual es va fer un reportatge a la TV, anomenat "500 horas bajo tierra". Aquest centre excursionista té gran experiència en espeleologia, i han protagonitzat exploracions a conegudes galeries com la Cueva de los Chorros, al riu Mundo.

IBI

Vila de 23.000 habitants a la solana de la Font Roja. Les immediacions d´Ibi estan fortament desertitzades, puix la pressió del carbó, la llenya i el ramat acabà amb la vegetació que cobria la zona sud. A més a més, és el sector de la serra que menys precipitacions rep. La tradició industrial d´Ibi es basa en l´artesania del gelat, degut als nombrosos pous de neu, i ja al segle XX, la joguina, que suposà una tardana revolució industrial que s´estengué a la resta de pobles de la Foia de Castalla. Als anys 60 i 70, un allau d´immigrants va multiplicar per 4 la població iberuda.

MOLÍ DE PAPER I LLAVADOR

Damunt d´Ibi, i a l´eixida del barranc dels Molins, aquest edifici era un molí paperer, i al costat, el llavador, que aprofitava l´aigua de la séquia del barranc dels molins abans de ser aprofitada per al reg.

BARRANC DELS MOLINS

Una de les característiques d´aquest barranc iberut és la presència de l´aigua. Des d´un alcavó naix un bon rierol, conduït des del principi per una séquia, a través d´algun túnel, i passant per antics molins, fins les hortes d´Ibi.

MAS DEL CANONGE

A la solana del Menejador s´escampa un bon nombre de masos. Aquest és es del Canonge. Altres són l´Ermita, l´Horteta, Berlandí, el Cipreret, Mas de Cop, Assegador de Dalt i de Baix...